Contactar amb el Ferran Adrià va ser molt més fàcil del que ens podíem haver imaginat, i la resposta del seu equip va ser molt bona. Però el més difícil va ser poder trobar un forat a la seva agenda per concertar una sessió de retrat. Realment l’agenda d’aquest home espanta una mica, que si ara està a Shangai, ara a San Francisco, després a Chicago…
Un cop teníem dia, el segon tema va ser que si volíem fer les fotos havia ser aquell dia a aquella hora, però si volíem que el Ferran vingués a l’estudi, potser podríem tardar uns quants mesos més… així que agafem els trastos i la cadira i cap al Bulli Taller, que llavors tenia unes oficines al carrer del Carme de Barcelona, amb vistes a la Boqueria…
Ferran Adrià ©lafotogràfica
Ja havíem fotografiat al Ferran Adrià en altres ocasions, sempre a El Bulli a Roses i com a encàrrec professional, però el tracte sempre havia estat més a través d’editorials i “massa professional”, no sé si m’explico, però aquest cop, la veritat és que ens va sorprendre la seva proximitat i naturalitat, deixant-se fer, acceptant propostes i sempre col·laborant.
Però el temps passa ràpid i només teníem assignada una hora de sessió, i a l’hora en punt, ens acomiadem desitjant-nos sort mútuament amb els respectius projectes (sglups) i des de l’oficina de premsa li passen el telèfon per una entrevista amb no sé qui… realment no para! Ser un geni de la cuina té aquestes servituds!
Tenim molt clar que la fotografia triada és la bona, però també ens agrada aquesta que centra tota l’intensitat en la mirada.
Ferran Adrià ©lafotogràfica
O aquesta en que es deixa anar i mig-somriu, deixant veure la persona que hi ha darrera el personatge.
Ferran Adrià ©lafotogràfica
Aquesta és una de les sessions del “Trobades en una cadira” de les que ens sentim realment satisfets.