Sílvia Bel ©lafotogràfica.
Vam haver de suspendre la sessió amb la Sílvia per culpa de la gran nevada del març del 2011, recollint criatures de l’escola i portant-los cap a casa, i quan finalment vam aconseguir fer la sessió, a Barcelona ja feia una calor que difícilment convidava a fer una sessió de retrat sota els flaixos de l’estudi. D’un extrem a l’altre en poc temps… però la Sílvia ens va obsequiar en tot moment amb el millor dels seus somriures, que és la millor manera d’afrontar els contratemps.
Sílvia Bel ©lafotogràfica.
Aquestes són les paraules que ens ha enviat de la sessió de retrat:
Posar davant d’una càmera i deixar-se fotografiar, és com deixar que uns ulls desconeguts et vegin l’ànima per dins, si és que existeix, i totes les incerteses, inquietuds, dubtes i altres dimonis que t’assetgen. La imatge que queda, és el reflex de tot això encabit en un instant. Si es mira bé una foto, sempre s’hi pot trobar algun secret inconfessable. La cadira, només és una excusa per suportar millor tanta intempèrie.
I difícilment podem estar més d’acord amb ella. Intentem que tothom que ve a l’estudi a fer-se una sessió de retrat es senti còmode i relaxat, que es sentin com a casa, però al moment de disparar la càmera, sempre hi ha una instants de paràlisi, una sensació de despullament, que ens mostra la fragilitat de les persones, els seus dubtes i les seves pors, també les nostres, dificilment desxifrables però totalment visibles, que fa que retratar una persona no sigui senzill. Per a nosaltres sempre hi ha un patiment i una incertesa, i també una satisfacció enorme quan el retrat funciona.
I la Silvia es va mostrar tal com és, amb el seu somriure, la seva bellesa i.. els seus secrets inconfessables!
Moltes gràcies Sílvia per la sessió!
