Dissabte 1 de setembre vem assistir al concert de la Sílvia Pérez Cruz al Mas Sorrer de Gualta. Bufava tramuntana des de feia dies i al cel teniem una lluna esplèndida… Empordà en estat pur!
©Lafotografica Silvia Perez Cruz
…”cantaré baixet pel vent”… vam sentir dir a la Sílvia durant les proves de so.
El Mas Sorrer és un lloc esplèndid, als peus del Montgrí, que aquest any celebra el seu 10è aniversari. Ens vam endur la càmera i vem aprofitar per fer quatre (?) fotos del concert, que era un homenatge al Sergi Iglesias. A les primeres files estava ple d’amics de la Sílvia.
A l’escenari acompanyava la Sílvia el Raül Fernandez, Refree, que també ha fet de productor del seu disc “11 de novembre”. Des del nostre punt de vista tot un luxe…
Sopem al restaurant del Mas Sorrer i acavem massa justets per agafar un bon lloc… Total: última fila i cadires “súper còmodes”… És un bon lloc per fer fotos més generals i poder-te aixecar sense molestar als del darrera.
©Lafotografica Silvia Perez Cruz i Raül Fernandez
El concert va ser molt bo, ajudats per la tramuntana i l’espai, el bon rotllo entre amics i la excepcional veu de la Sílvia Pérez Cruz, que va repassar temes del seu disc, juntament amb versions d’altres autors… saltant de la canço catalana a la música brasilera sense problemes.
©Lafotografica Silvia Perez Cruz i Raül Fernandez
És curiós però centrat en les fotos es veuen coses que la resta de gent dificilment perceb… expresions, somriures, dubtes, i et dóna la senssació d’haver vist dos concerts en un…
Marc Vidal
tens raó això que vistes les fotos sembla un altre concert. en concret, sobre el concert en si, sensacional. tanmateix, em va decebre el que podria arribar a titllar de desorganització a mas sorrer, semblava que havien perdut un xic els papers. com ben bé dius, asseguts al darrere (naltros vam ser a la tercera o quarta filera del públic en general) ens vam perdre aquells detalls que fan més especial un concert, detalls que es poden albirar a les vostres fotografies. no hi ha re, doncs, com les distàncies curtes.
Tens tota la raó. Un gran concert i cert caos. Personalment ens agraden els concerts més propers i de petit format, però ens va donar la sensació que se’ls hi va anar fent gran i no ho van saver parar… I evidentment, en fotografia continua funcionant molt bé la proximitat. I al mirar per el visor de la càmera també ajuda a concentrar-se.
Una abraçada i gràcies pels comentaris.
Marc Vidal