Laura Guiteras al Trobades en una cadira

Publicat el 26 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Laura Guiteras ©Lafotogrfica

La Laura Guiteras és una noia especial. Té cert magnetisme que fa que cridi poderosament l’atenció. I una energia vital contagiosa. Recordem perfectament el dia que ens va venir a veure a l’estudi per parlar de la sessió de retrat pel Trobades. Entusiasme pur. I aquesta musicalitat que sempre l’acompanya. Riu, canta, comunica… I a més durant la sessió es va crear com certa coreografia amb la cadira “de rollo cabaretero” com diu ella, que més que una sessió de retrat semblava que assistíssim a una dansa particular entre ella i la cadira.

Laura Guiteras ©Lafotogrfica

D’aquella sessió la Laura ens ha dit: “Doncs recordo que el vostre estudi em va encantar i que em vaig sentir molt còmode durant tota la sessió! La idea de la cadira dóna molt de joc, em van entrar ganes de ballar i tot!! i que el resultat va ser estupendu!!!”

Laura Guiteras ©Lafotogrfica

Actualment la Laura Guiteras, amb el Toni Xuclà, té en mà un projecte molt interessant, en el que fa temps que hi treballen. És el grup Taima Tesao: “Nosaltres ara mateix estem centrats en la preproducció del segon disc de TaimaTesao i volem treballar molt el tema de LSC (Llengua de signes en Català) L’objectiu és fer: Música per escoltar amb els ulls!”

Us deixem aquest enllaç per que us en feu una idea.

Nosaltres estarem atents a la sortida del disc…

Marc Vidal

“La festa” d’Spiro Scimone, a la Sala Beckett

Publicat el 25 octubre, 2012 per La Fotogràfica

"La Festa" d'Spiro Scimone, amb Diana Volpe, Rafa Cruz i Quimet Pla ©lafotografica

Vam anar a l’estrena de “La festa” a la Sala Beckett i la veritat és que en vam sortir molt satisfets. De l’obra i sobretot dels actors. Sempre hem dit que el que més ens agrada del teatre és veure la feina dels actors. Una bona interpretació ens sedueix, i en aquesta obra estem davant de tres grans actuacions, i això s’agraeix.

Diana Volpe i Quimet Pla durant "la Festa" ©lafotografica

Evidentment part de l’èxit també es deu a la direcció d’Orlando Arocha, que tenia molt clar el que volia de cada actor i com ho volia dir. Però aquest aspecte ens és més difícil de calibrar…

“La festa” és una obra d’Spiro Scimone que es presenta en el cicle de Teatre Italià Contemporani II a la Sala Beckett fins a l’11 de novembre. I és d’aquelles obres on tant important és el que es diu i passa, com el que no es diu i no passa. És una obra oberta a la interpretació de l’espectador. I això també juga a favor del públic, que es fa seva l’obra.

Rafa Cruz i Diana Volpe durant "la Festa" ©lafotografica

A més compte, com ja hem dit, amb tres esplèndides interpretacions. Quimet Pla, un gran actor amb les coses molt clares, que està brillant en la seva interpretació, plena de registres i matisos, és un dels puntals de l’obra.

Diana Volpe, una actriu amb una humanitat enorme, és el personatge que lliga la trama, i a nivell actoral, per nosaltres, una gran descoberta.

Rafa Cruz, un gran actor que amb aquesta obra li arriba una gran oportunitat. Ha fet d’home orquestra, actuant, coordinant i produint… jo crec que es mereix un gran aplaudiment!

Quimet Pla, Diana Volpe i Rafa Cruz durant "la Festa" ©lafotografica

Si teniu l’oportunitat, no us la perdeu. (Si voleu tenim a l’estudi entrades amb descompte…)

Podeu veure més fotos de l’espectacle en aquest enllaç.

Marc Vidal

Orlando Arocha amb els actors de "La Festa" ©lafotografica

La mirada en el retrat

Publicat el 22 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?

No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat. I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.

Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.

Marc Vidal

Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Publicat el 17 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Cinc anys després del nostre primer “Trobades”, la Cristina Brondo ens explica que està embarassada d’una nena i que tot i que s’ha anat fent fotos, li vindria molt de gust repetir la sessió amb nosaltres amb el seu nou estat.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Nosaltres hem fet sovint sessions a embarassades i sempre són sessions molt especials. Trobem que les embarassades estan radiants, i ens agrada molt fotografiar-les.

De nou la sensació de familiaritat domina la sessió, i la Cristina es troba còmode i ens hi fa sentir a nosaltres. Ja sabeu que en un retrat sempre hi ha la sensació d’invasió de la intimitat, però quan estàs mig nu davant del fotògraf aquesta sensació és major. Així que molt millor si la sensació de confiança hi és present!

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

La Cristina volia unes fotos molt properes, i una d’aquestes fotos les va fer servir per felicitar l’any nou als seus seguidors a les xarxes socials… però també volia unes fotos per poder ensenyar a la seva filla quan aquesta fos gran. Ens va portar la gassa amb la qual tenien previst embolcallar a la Valentina només néixer… I això també li donava certa carrega simbòlica a la sessió.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

D’aquesta sessió la Cristina ens diu:

“La segona vegada que em vaig plantar davant el Marc i la Marta encara vaig necessitar mes d’aquesta familiaritat degut al meu estat! Posar embarassada es força difícil ja que no controles gaire el nou volum que te el teu cos, però per sort, ells saben com crear l’escalfor necessària per relaxar-se i a deixar-se anar i sobretot passar-s’ho be!

Gracies nois per aquestes dues sessions!!”

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Tot un plaer Cristina!

Marc Vidal

Aurèlia Muñoz, Recerques infinites

Publicat el 9 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Dimecres passat es va inaugurar al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat (Casa Aymat) l’exposició d’Aurèlia Muñoz “Recerques infinites. Fibres, textures i espai”.

Aurèlia Muñoz, Llibre aeri ©lafotografica

Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926-2011) és, pel públic majoritari, i per nosaltres també fa sols uns mesos, una autèntica desconeguda, però després de fotografiar la seva obra i visitar el seu taller, després de parlar amb els curadors de l’exposició i amb els seus hereus, veiem que es tracta d’una artista excepcional, avantguardista i trencadora com poques, però que té la gran “desgràcia” de dedicar-se a un art poc conegut com és el tapís i al tèxtil…

Aurèlia Muñoz, "Anèmona turquesa" ©lafotografica

Nosaltres vam quedar gratament sorpresos per les seves obres en paper i els espectaculars mòbils. I creiem que aquesta exposició és una bona oportunitat per posar de relleu l’obra d’aquesta artista i el tapís contemporani en general.

Aurèlia Muñoz, Espai interior ©lafografica

Només un però… la sala on s’exposen les obres no li fa gaires favors a l’obra d’Aurèlia Muñoz. Sostres massa baixos i poc agraciats, ofeguen una obra que s’hauria de contemplar amb una major perspectiva. Posem com a exemple l’obra instal·lada a la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat, on es permet veure amb més claredat la rotunditat de l’obra d’aquesta artista.

Aurèlia Muñoz, Estel ancorat. Instal·lació al Monestir de Sant Cugat ©lafotografica

L’exposició està oberta fins al 16 de desembre de 2012 i ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona i el Museu del Tapís Contemporani.

Marc Vidal

Consells per a fer un bon retrat

Publicat el 8 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Pepe Rubianes, en un gest molt característic, posant pel "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ens trobem que la majoria de fotos que fem són retrats… de la família, dels amics, de nens, i també durant els viatges…. Però sovint ens queixem de la poca naturalitat de les expressions o de la “cara de foto”‘ d’alguns rostres que fa que no quedem gaire satisfets dels nostres retrats. La gent normalment s’agrada més quan es veu fotografiada quan no mira a càmera, quan no és conscient que l’estan fotografiant, ja que es veu “més natural”.

Marc Vidal, analísta econòmic, en una sessió pel seu perfil professional ©lafotografica

Per això desperta tant interès el nostre “Curs de retrat per foto aficionats”, ja que ofereix la possibilitat de practicar a fons aquesta disciplina durant tot una jornada. En aquest curs donem diversos consells sobre que fer per millorar un retrat, i aquests es resumeixen en tres:

Qüestions psicològiques: el retrat és cosa de dos, el fotògraf i el retratat. És necessària, la col·laboració de la persona retratada per aconseguir un retrat notable. Si la persona retratada no col·labora és millor esperar a un altre moment o explicar-li què necessitem en aquell moment…. l’empatia i el bon clima que en surti de la sessió després es veurà en el resultat de la sessió.

Dani i Kevin, en plena confiança, ©lafotografica

Qüestions tècniques: tot i que pesa més el fet personal que el tècnic, també són importants temes com l’objectiu escollit, el diafragma utilitzat o el tipus de llum que fem servir…

Mecanoo, arquitectes holandesos, en una sessió d'exterior. ©lafotografica.

Qüestions temporals: és molt important el temps que li podem dedicar a cada retrat, escollint diferents enquadraments i valorant les diferents possibilitats en cada moment i situació. Deia el Paco Elvira en un dels seus posts que una de les diferències bàsiques entre un fotògraf aficionat i un professional era el temps i la dedicació que li dedica cada un a fer una fotografia.

Marc Vidal

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Publicat el 3 octubre, 2012 per La Fotogràfica

Amb la Cristina Brondo ens uneix una relació especial. Fa molts anys que la coneixem i va ser de les primers persones a participar en el nostre projecte, el Trobades en una cadira, en un moment que encara ni sabíem ni que es diria així. Es nota a la sessió de fotos, on hi ha més proves, diferents fons i un anar buscant una mica, per part nostra, de definir el projecte.

La sessió va ser fàcil, d’aquelles en que surt tot rodat, ella es trobava còmode, i les fotos van anar sortint amb naturalitat. Fons blanc, fons negre, i aquell racó de l’estudi, sota l’escala i pintat de verd, que hem deixat de utilitzar però que va funcionar la mar de bé…

Això és el que recorda la Cristina de la sessió de fa set o vuit anys:

“La primera vegada que em vaig plantar davant del Marc i la Marta vaig tenir la impressió que ja ho havia fet abans, vaig sentir aquella familiaritat tant necessària per sentir-se còmode en una sessió de fotos, sobretot quan es busca un resultat tant íntim i a la vegada fresc i espontani!”

Una altre particularitat és que la Cristina és de les poques persones que ha repetit sessió, però la segona sessió tampoc va ser del tot normal, ja que en aquesta estava embarassada de 9 mesos. La setmana que ve us l’expliquem…

Marc Vidal

Robert Mapplethorpe a la Galeria Senda de Barcelona

Publicat el 1 octubre, 2012 per La Fotogràfica

El dijous passat vam assistir a la inauguració de l’exposició “Robert Mapplethorpe” a la Galeria Senda de Barcelona, la tercera que presenten del fotògraf nord-americà des de l’any 2001.

Mapplethorpe a la Galeria Senda ©lafotografica

El primer cop que vam conèixer a Mapplethorpe va ser a l’exposició de la Fundació Miró del 1994, i en aquell moment va ser tot un esdeveniment a la ciutat. L’exposició de la Miró era explèndida i presentava un recull molt extens de l’obra de Mapplethorpe. Nombrosos diaris li van dedicar cròniques i suplements, i va ser una de les exposicions de la temporada. El catàleg de l’exposició anava signat ni més ni menys que per Germano Celant… i entre aquests articles destacava la crònica que en feia Ramón de España a El País, “Los rabos de Mapplethorpe” , on calificava a Mapplethorpe de sobrevalorat, ridícul i cursi …”Mapplethorpe es, probablement a desgrat seu, un heroi de la correcció política, un artista intocable i incriticable”… Sobrevalorat o no, crec que el millor és anar a la Galeria Senda i visitar l’exposició.

Aquesta exposició d’ara és més modesta i no crida tant l’atenció, però té la virtut de ser una selecció d’obres menys conegudes i molt més reduïdes en nombre. Són 20 obres de temàtica variada, totes elles impressions en gelatina de plata. La selecció de les obres corre a càrrec de la galeria, amb la col·laboració de la Robert Mapplethorpe Foundation de Nova York.

De la selecció nosaltres en destaquem la sèrie de cinc retrats de Lisa Lyon de principis dels 80 i especialment “Maybelle” de 1982.

Per nosaltres sempre és un plaer veure fotos de Mapplethorpe, un fotògraf de concepció absolutament clàssica, conegut per la seva homosexualitat i famós i polèmic per la seva temàtica.

Val la pena…

Afegim una pàgina que hem descobert recentment que tracta de l’obra de Robert Mapplethorpe, l’Artsy’s Robert Mapplethorpe page

Marc Vidal

Bloc de La Fotogràfica

Bloc de l'estudi de fotografia La Fotogràfica. Experts en fotografia per l'empresa, l'emprenedor i en Marketing Visual escrit per Marta Fàbregas i Marc Vidal

Arxiu mensual: octubre de 2012

Laura Guiteras al Trobades en una cadira

“La festa” d’Spiro Scimone, a la Sala Beckett

La mirada en el retrat

Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Aurèlia Muñoz, Recerques infinites

Consells per a fer un bon retrat

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Robert Mapplethorpe a la Galeria Senda de Barcelona