Ens diu la Txe Arana de la sessió de retrat:
“Acostumo a fer-me una o un parell de sessions fotogràfiques a l’any, sempre que puc, per actualitzar la meva imatge; i tot i així és de les coses més difícils amb les que m’hi he d’enfrontar. No és fàcil, ni m’ha agradat mai posar-me a fer posturetes i somriures artificials; però forma part de la feina i s’ha de fer de la manera més agradable possible. Possiblement per això, alhora d’escollir el fotògraf, sempre busco algú amb el que pugui tenir confiança i poder-me sentir més a gust alhora de fer la sessió.”
Vam contactar amb la Txe per que ens agrada el que fa, pel que transmet. I per la seva veu, que es de les poques coses que no es veuen a la fotografia, però segur que tots la recordeu!
“Quan la gent de La Fotogràfica es va posar en contacte amb mi i em va proposar la sessió amb una cadira, no els coneixia, però un cop em van ensenyar la feina que havien fet en relació al seu projecte; en el qual ja portaven treballant molt de temps; em vaig engrescar de seguida. Que el tractament dels retrats fos en blanc i negre i que l’element comú per tots fos una cadira, em van inspirar molt bon rotllo i la confiança necessària per posar-me en les seves mans. A més, em venia molt de gust treballar amb algú que el que buscava era la naturalitat i captar l’ànima a través del gest personal i la mirada, sense artificis. Per mi va ser tot un repte i ho vaig gaudir molt serenament, sense massa nervis, aquells que et fan fer i dir bestieses de tots colors mentre el fotògraf dispara i no saps ben bé com posar-te. Bé, segur que més d’una bestiesa vaig dir i fer, però no recordo que em fessin sentir incòmoda en cap moment. I el resultat em va agradar moltíssim! De fet és una de les millors sessions que he fet mai!”
Moltes gràcies, nois!
Moltes gràcies a tu Txe! Per nosaltres també va ser una sessió tranquil·la i agradable. Naturalitat, gest i mirada. I aquella veu!
Marc Vidal