Quedem a l’estudi un matí per fer la sessió de retrat amb l’actriu Aina Clotet. Ve directament de l’aeroport, de Galicia, d’on ha anat a treballar. S’agraeix l’esforç, ja que el que segur que té ganes de fer és anar cap a casa….
Encarem la sessió amb ganes i ella ens ho posa fàcil. Comencem pels retrats més convencionals, de presa de contacte i d’escalfament, que sempre són els més difícils i els que marquen una mica com anirà la sessió.
Hi ha poques mirades a cámera, més timidesa…
Ara venen els retrats més de jugar amb la cadira, de recerca, sempre dintre de les condicions generals del projecte: fons blanc, il·luminació neutre i clara, l’Aina i una cadira. Com sempre volem que sigui ella mateixa, que es senti identificada a les fotos. D’aquesta sessió m’agraden especialment aquestes fotos:
I per finalitzar tornem de nou al pla curt, ara ja molt més relaxats, més propers, amb més confiança. Els somriure és més real, i la mirada més transparent.
Encara no hem escollit quina serà la foto final que anirà al projecte, però segur que estarà entre aquestes cinc… Quina us agrada més?
Per acabar, li demanem a l’Aina que ens expliqui, mesos després, que recorda de la sessió, quines sensacions, i això és el que ens diu:
“De la sessió recordo la calidesa que em van transmetre el Marc i la Marta. Això va fer que a poc a poc m’anés relaxant i mostrant cada vegada més sense màscares. Va ser molt fàcil, i em vaig sentir molt a gust. La relació amb la cadira també va ser progressiva: com més tranquil·la em sentia, més senzilla i directa es tornava la relació amb aquest objecte tant simple i tant comú, però que posat com a company d’escena agafa tant de protagonisme”.
Moltes gràcies Aina!
Marc Vidal
Ets un poeta, Marc! :o)
La millor, la quarta, sense cap mena de dubte!
Gràcies Uri pels comentaris! A nosaltres també ens agrada molt aquesta foto, però la sessió realment té fotos on l’Aina està molt guapa. Ens ha posat la tria difícil…
Marc Vidal
Esta més maca que mai. Us felicito per la vostra feina Marc y Marta.
Moltes gràcies lluc pels comentaris!
una forta abraçada!
Marc
M’encanta l’Aina Clotet i us vull felicitar per aquestes precioses fotos! Totes són molt maques, però en especial m’agrada la segona, ja que és veu a ella molt natural tot i no mirar a càmara i l’última, amb un somriure molt sincer! El meu vot és per la darrera doncs! 😉
Gràcies Maria! Sempre que no es mira a càmera l’èxpresió és més natural, però en general comunica millor i implica més a l’espectador quan la mirada és directa a càmera.
Continuem treballant en aquest projecte, el Trovbades en una cadira” per fer més i millors fotografies.
Una abraçada,
Marc Vidal.