Josep Maria Pou, actor, director i… fotògraf!

Josep Maria Pou  és un gran actor i director,  i no només això, si no que és una persona amb caràcter. I això pot fer cert respecte. Però a la vegada demostra tenir  una enorme cultura i durant la sessió es mostra molt proper i relaxat. A més durant la sessió ens explica que li agrada molt la fotografia, cosa que va fer de la nostra trobada una estona molt agradable i distesa. Les seves experiències i coneixements,  i la seva col·lecció d’imatges de les “back doors” (portes de sortida d’actors) de diferents teatres del món ens acompanyen en la sessió de fotos  pel “Trobades en una cadira”.

Josep Maria Pou ©lafotografica

Josep Maria Pou ©lafotografica

Les imatges que en surten de la sessió són un reflex de la seva personalitat i caràcter.  Força en la mirada i caràcter a les mans. Segons ell un dels seus trets característics i que el defineixen millor.

Nosaltres ens quedem amb un dels seus comentaris. “Una de les millors fotos que m’han fet mai, em defineix perfectament. Ulls  mans.”

Ariadna Gil i la voluntat del retratat…

Una data per recordar. 28 de desembre. Dia dels innocents. De fet aprofitem les dates que l’Ariadna ve a Barcelona per fer la sessió de retrat. Es presenta a l’estudi amb una amiga i amb certa dosi de timidesa. Amable, propera i cordial. Per nosaltres és una actriu d’aquelles “de tota la vida”, de la nostra generació. Nosaltres hem crescut amb ella, i ella, sense saber-ho, ha crescut amb nosaltres.

Ariadna Gil  ©lafotografica

Ariadna Gil ©lafotografica

Comencem la sessió i ella es troba més còmode en aquelles imatges que no mira a càmera, però nosaltres volem una imatge més directe, amb una mirada més còmplice amb l’espectador. Però no som de forçar gaire les coses, volem sobretot naturalitat, i la sessió avança entre les dues voluntats.

Ariadna Gil  ©lafotografica

Ariadna Gil ©lafotografica

Parem, prenem un te, xerrem i ens hi tornem a posar. Una estona després la sessió ha finalitzat, i l’Ariadna marxa silenciosa i tranquil·la, tal i com ha arribat.

Visualitzem les imatges un any després de la sessió i la sensació és molt bona. Amb el temps ens podem distanciar de la sessió i veure-les amb una altra perspectiva. Les fotos que són bones guanyen. I les dolentes es descarten per si mateixes. Cauen. I la conclusió és que la foto que té més força de la sessió l’Ariadna no mira a càmera. I és que és molt difícil anar contra la voluntat d’un retratat…

 

Moltes gràcies per la sessió Ariadna!

 

Marc Vidal