Una data per recordar. 28 de desembre. Dia dels innocents. De fet aprofitem les dates que l’Ariadna ve a Barcelona per fer la sessió de retrat. Es presenta a l’estudi amb una amiga i amb certa dosi de timidesa. Amable, propera i cordial. Per nosaltres és una actriu d’aquelles “de tota la vida”, de la nostra generació. Nosaltres hem crescut amb ella, i ella, sense saber-ho, ha crescut amb nosaltres.

Ariadna Gil ©lafotografica

Comencem la sessió i ella es troba més còmode en aquelles imatges que no mira a càmera, però nosaltres volem una imatge més directe, amb una mirada més còmplice amb l’espectador. Però no som de forçar gaire les coses, volem sobretot naturalitat, i la sessió avança entre les dues voluntats.

Ariadna Gil ©lafotografica

Parem, prenem un te, xerrem i ens hi tornem a posar. Una estona després la sessió ha finalitzat, i l’Ariadna marxa silenciosa i tranquil·la, tal i com ha arribat.

Visualitzem les imatges un any després de la sessió i la sensació és molt bona. Amb el temps ens podem distanciar de la sessió i veure-les amb una altra perspectiva. Les fotos que són bones guanyen. I les dolentes es descarten per si mateixes. Cauen. I la conclusió és que la foto que té més força de la sessió l’Ariadna no mira a càmera. I és que és molt difícil anar contra la voluntat d’un retratat…

Moltes gràcies per la sessió Ariadna!

Marc Vidal