Leopoldo Pomés exposa a La Pedrera. I això és una gran noticia per molts motius, ja que estem parlant d’un dels grans autors de la fotografia catalana dels darrers anys, especialment actiu durant la segona meitat del segle XX.
Un dels altres bons motius per estar contents és l’aposta que està fent la Fundació Catalunya-La Pedrera en favor de la fotografia, i especialment per els autors de casa nostra, com ho demostra les seves darreres exposicions de Pomés, Colita o de Chema Madoz entre altres autors. I les que es preparen per la temporada vinent, ni més ni menys que de Toni Catany.
Veient l’exposició ens adonem que Leopoldo Pomés és basicament fotògraf, tot i que també és conegut com a publicista i restaurador, entre d’altres facetes, també presents a l’exposició, tant en els anuncis de Terry o de les bombolles Freixenet, com amb els seus restaurants Flashflash o el Jardinetto.
L’exposició fa un recorregut per l’univers creatiu de Pomés, des dels seus inicis vinculats a Dau al Set, fins a l’actualitat i a les seves obres emblemàtiques.
Però anem al que a nosaltres ens importa, que és la seva fotografia. Veient les seves imatges a La Pedrera te’n adones que a Leopoldo Pomés li interessa la gent, l’activitat humana. Les seves fotografies demostren que és planteja la fotografia a partir de la gent, i a partir d’aqui cerca la bellesa. I la bellesa la trova, sobretot, en la dona. Quasi podriem afirmar que la seva fotografia es redueix a un retrat (i dic quasi per que és impossible reduir l’obra d’un autor a una fotografia) però si pogues ser, en Pomés aquesta fotografia seria el retrat d’una dona. I en blanc i negre.
També cerca la bellesa en professionals que intelectualment admira, per una raó o una altre, sigui un torero, un escriptor o un pintor.
Les fotos que acompanyen aquest article són cedides per l’Studio Pomés o realitzades per La Fotogràfica a la visita que vam fer amb el comisari de l’exposició i la Fundació Catalunya-La Pedrera.
L’exposició es pot veure a La Pedrera de Barcelona fins al 12 de juliol de 2015.
No us la perdeu….
Marc Vidal