Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Cinc anys després del nostre primer “Trobades”, la Cristina Brondo ens explica que està embarassada d’una nena i que tot i que s’ha anat fent fotos, li vindria molt de gust repetir la sessió amb nosaltres amb el seu nou estat.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Nosaltres hem fet sovint sessions a embarassades i  sempre són sessions molt especials. Trobem que les embarassades estan radiants, i ens agrada molt fotografiar-les.

De nou la sensació de familiaritat domina la sessió, i la Cristina es troba còmode i ens hi fa sentir a nosaltres. Ja sabeu que en un retrat sempre hi ha la sensació d’invasió de la intimitat, però quan estàs mig nu davant del fotògraf aquesta sensació és major. Així que molt millor si la sensació de confiança hi és present!

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

 

La Cristina volia unes fotos molt properes, i una d’aquestes fotos les va fer servir per felicitar l’any nou als seus seguidors a les xarxes socials… però també volia unes fotos per poder ensenyar a la seva filla quan aquesta fos gran. Ens va portar la gassa amb la qual tenien previst embolcallar a la Valentina només néixer… I això també li donava certa carrega simbòlica a la sessió.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

D’aquesta sessió la Cristina ens diu:

“La segona vegada que em vaig plantar davant el Marc i la Marta encara vaig necessitar mes d’aquesta familiaritat degut al meu estat! Posar embarassada es força difícil ja que no controles gaire el nou volum que te el teu cos, però per sort, ells saben com crear l’escalfor necessària per relaxar-se i a deixar-se anar i sobretot passar-s’ho be!

Gracies nois per aquestes dues sessions!!”

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Tot un plaer Cristina!

Marc Vidal

 

 

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Amb la Cristina Brondo ens uneix una relació especial. Fa molts anys que la coneixem i va ser de les primers persones a participar en el nostre projecte, el Trobades en una cadira, en un moment que encara ni sabíem  ni que es diria així. Es nota a la sessió de fotos, on hi ha més proves, diferents fons i un anar buscant una mica, per part nostra, de definir el projecte.

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

La sessió va ser fàcil, d’aquelles en que surt tot rodat, ella es trobava còmode, i les fotos van anar sortint amb naturalitat. Fons blanc, fons negre, i aquell racó de l’estudi, sota l’escala i pintat de verd, que hem deixat de utilitzar però que va funcionar la mar de bé…

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Això és el que recorda la Cristina de la sessió de fa set o vuit anys:

“La primera vegada que em vaig plantar davant del Marc i la Marta vaig tenir la impressió que ja ho havia fet abans, vaig sentir aquella familiaritat tant necessària per sentir-se còmode en una sessió de fotos, sobretot quan es busca un resultat tant íntim i a la vegada fresc i espontani!”

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Una altre particularitat és que la Cristina és de les poques persones que ha repetit sessió, però la segona sessió tampoc va ser del tot normal, ja que en aquesta estava embarassada de 9 mesos. La setmana que ve us l’expliquem…

Marc Vidal

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

 

Marta Domingo… o el poder de la fotografia. Trobades en una cadira

La sessió de retrat amb l’actriu Marta Domingo va ser “especial”, és d’aquelles sessions una mica inquietants, que et deixen una sensació molt agradable, però que et fan reflexionar sobre tu mateix, les teves capacitats, i especialment, sobre allò que en diem “la condició humana”.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per nosaltres la fotografia de retrat és una passió, però a les sessions sempre tenim certa inquietud, cert neguit. Sabem per experiència que la persona retratada no sempre es trova còmode, ja que a vegades es sent com “escanejada”, no només exteriorment, si no també interiorment.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per això ens agrada tant la reflexió que ens va fer arribar la Marta de la sessió que vam fer amb ella. En realitat van ser dues sessions, però formen part de la mateixa, sense una no hi hagués estat l’altre… aquí teniu el seu text:

 

“Suposo que recordareu que la nostra primera trobada va ser difícil per mi ( i de retruc per vosaltres també, clar), jo estava passant un moment personal molt dur i complicat i veure la meva imatge “fallida” em va explicar l’evidència del meu estat interior. Em vaig bloquejar, però també em va ajudar moltíssim a nivell personal i a revisar moltes coses de mi. Us he escrit el primer que m’ha vingut, no li he volgut donar moltes voltes… el fet d’aquestes 4 ratlles d’alguna manera “m’alliberen” i em fan tancar feliçment aquell moment en què em vaig veure absolutament impotent amb la situació. Us ho torno a dir: gràcies per la comprensió i per fer possible la sessió definitiva que tant m’agrada i m’estimo.”

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

I és en aquesta reflexió, i en la reflexió que ens fèiem en l’article del concert de la Sílvia Pérez Cruz, sobre el que es veu en una fotografia, on radica el poder de la imatge. No és un simple reflex de la realitat, evidentment, és molt més. Nosaltres expliquem moltes coses amb les nostres fotos. Qui som, com mirem…

Moltes gràcies Marta per la sessió, pel text i per les reflexions.

Finalment la Marta ens deia… “A part de que de sempre em va encantar la idea de la cadira i les fotos fantàstiques que veig d’alguns companys, m’alegra molt veure la “vida” que li esteu donant a aquest projecte!

Doncs això… continuem donant “llarga vida”  a aquest projecte i preparant-ne la propera exposició.

Marc Vidal

 

Trobades en una cadira amb la Belén Fabra

Estàvem preparant l’exposició de “Les cares del Romea” i el Carles Canut ens havia proposat de fotografiar a la Belén Fabra per aquella exposició. Havíem vist a la Belén a “Plataforma”, una obra impressionant i dura, però que ens va agradar molt.

Belén Fabra ©lafotografica

Belén Fabra ©lafotografica

Continua llegint

Trobades en una cadira amb Sílvia Bel, o el dificil art de retratar.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Vam haver de suspendre la sessió amb la Sílvia per culpa de la gran nevada del març del 2011, recollint criatures de l’escola i portant-los cap a casa, i quan finalment vam aconseguir fer la sessió, a Barcelona ja feia una calor que difícilment convidava a fer una sessió de retrat sota els flaixos de l’estudi. D’un extrem a l’altre en poc temps… però la Sílvia ens va obsequiar en tot moment amb el millor dels seus somriures, que és la millor manera d’afrontar els contratemps.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Aquestes són les paraules que ens ha enviat de la sessió de retrat:

Posar davant d’una càmera i deixar-se fotografiar, és com deixar que uns ulls desconeguts et vegin l’ànima per dins, si és que existeix, i totes les incerteses, inquietuds, dubtes i altres dimonis que t’assetgen. La imatge que queda, és el reflex de tot això encabit en un instant. Si es mira bé una foto, sempre s’hi pot trobar algun secret inconfessable. La cadira, només és una excusa per suportar millor tanta intempèrie.
I difícilment podem estar més d’acord amb ella. Intentem que tothom que ve a l’estudi a fer-se una sessió de retrat es senti còmode i relaxat, que es sentin com a casa, però al moment de disparar la càmera, sempre hi ha una instants de paràlisi, una sensació de despullament, que ens mostra la fragilitat de les persones, els seus dubtes i les seves pors, també les nostres, dificilment desxifrables però totalment visibles, que fa que retratar una persona no sigui senzill. Per a nosaltres sempre hi ha un patiment i una incertesa, i també una satisfacció enorme quan el retrat funciona.
I la Silvia es va mostrar tal com és, amb el seu somriure, la seva bellesa i.. els seus secrets inconfessables!
Moltes gràcies Sílvia per la sessió!
Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

I si voleu veure més imatges i informació d’aquest projecte de retrats a gent del món de la cultura, podeu seguir aquest enllaç: Trobades en una cadira de Marta Fàbregas i Marc Vidal.

Trobades en una cadira amb Imma Colomer.

Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

L’Imma Colomer és una persona que enseguida se’ns va fer molt propera… portàvem una estona parlant amb ella i ja semblava que ens coneguéssim de tota la vida, i això, en una sessió de retrat, sempre ajuda molt. Pensem que és important que aquest sentiment sigui compartit per la persona retratada.  I crec que va ser així.

La veritat és que va ser una sessió molt còmoda i agradable, i els resultats salten a la vista. L’Imma està guapíssima en totes les fotos. Veient la sessió sencera ens transmet una sensació de bon rotllo que encara arta ens perdura.

Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

Vam escriure a l’Imma per que ens comentés que recordava de la sessió, feta l’any 2009, i això és el que ens ha dit:

Tinc un dilema: m’agrada tenir fotos meves per ensenyar i que poc m’agrada posar-me a que em retratin. Això com ho soluciones? Doncs amb una cadira i amb en Marc i la Marta. Una cadira té quatre potes, vol dir que trepitja més segura que jo amb dues cames. Una cadira és una bona companyia per “piruetejar” i compartir. Segur que ens ho confirmaria Charlie Rivel. M’he abraçat a ella i m’han fet unes fotos precioses!
Gràcies Imma pel text! Voldriem afegir dos comentari només: constatem que realment a molta gent no li agrada que la retratin, i que ens hagués encantat retratar al Charlie Rivel!!

Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

Trobades en una cadira amb Ferran Adrià.

Contactar amb el Ferran Adrià va ser molt més fàcil del que ens podíem haver imaginat, i la resposta del seu equip va ser molt bona. Però el més difícil va ser poder trobar un forat a la seva agenda per concertar una sessió de retrat. Realment l’agenda d’aquest home espanta una mica, que si ara està a Shangai, ara a San Francisco, després a Chicago…

Un cop teníem dia, el segon tema va ser que si volíem fer les fotos havia ser aquell dia a aquella hora, però si volíem que el Ferran vingués a l’estudi, potser podríem tardar uns quants mesos més… així que agafem els trastos i la cadira i cap al Bulli Taller, que llavors tenia unes oficines al carrer del Carme de Barcelona, amb vistes a la Boqueria…

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ja havíem fotografiat al Ferran Adrià en altres ocasions, sempre a El Bulli a Roses i com a encàrrec professional, però el tracte sempre havia estat més a través d’editorials i  “massa professional”, no sé si m’explico, però aquest cop, la veritat és que ens va sorprendre la seva proximitat i naturalitat, deixant-se fer, acceptant propostes i sempre col·laborant.

Però el temps passa ràpid i només teníem assignada una hora de sessió, i a l’hora en punt, ens acomiadem desitjant-nos sort mútuament amb els respectius projectes (sglups) i des de l’oficina de premsa li passen el telèfon per una entrevista amb  no sé qui… realment no para! Ser un geni de la cuina té aquestes servituds!

Tenim molt clar que la fotografia triada és la bona, però també ens agrada aquesta que centra tota l’intensitat en la mirada.

 

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

O aquesta en que es deixa anar i mig-somriu, deixant veure la persona que hi ha darrera el personatge.

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Aquesta és una de les sessions del “Trobades en una cadira” de les que ens sentim realment satisfets.

 

Dolo Beltran a “Trobades en una cadira”

Teníem moltes ganes de fer aquesta sessió amb la Dolo Beltran, ja que no només ens agrada la seva faceta musical amb Pastora, si no que també coneixíem els seus dots d’actriu des del “Last chance” de la Carol López.

Va ser la Luciana Carlevaro (Nubla) qui ens va posar en contacte amb ella, i després de canviar la data de la sessió a causa del seu celebrat carnet de conduir, finalment vam aconseguir fer la sessió de retrat.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Carregada amb tot de vestits i amb una energia súper positiva, vam començar la sessió. En seguida es veu quan algú s’ho passa bé en una sessió, i els resultats estan a la vista. I la veritat és que ens va costar decidir quina era la foto final, la que escollim pel projecte després de 3 hores de sessió. Ens agrada especialment aquesta, amb la Dolo de peus i  d’esquena, marcant bíceps!

Però també ens agrada aquesta més propera i somrient, no tant posant. Directa i guapíssima, però amb certa timidesa.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Els vestits que va portar eren els que fa servir per les actuacions amb Pastora, el grup que te amb els germans Riba, i són d’allò més espectaculars. Quan vam fer la sessió, havia sortit el seu tercer disc “Circuitos de lujo” i evidentment la vam anar a veure al Palau de la Música. Ens agrada molt veure actuar a algú que acabem de retratar. És com posar-se en els dos costats de l’escenari, de la part més pública i la més privada.

Altres fotos de la sessió que també ens agraden són aquestes:

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

 

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Dolo Beltran, ©lafotogràfica.

Per cert, actualment podeu veure a la Dolo Beltrán a “Res no tornarà a ser com abans” de Carol López a La Villarroel. Us desitgem molta merda!

 

Que són les “Trobades en una cadira” de Marta Fàbregas i Marc Vidal?

“Trobades en una cadira” és un projecte personal i artístic dels fotògrafs Marta Fàbregas i Marc Vidal de l’estudi de La Fotogràfica. Consisteix en una serie de retrats d’estudi  a gent del món de la cultura.

Els hi proposem una sessió de retrat al nostre estudi, en blanc i negre i amb l’únic nexe comú d’una cadira de fusta (tipus Thonet) que un dia vem salvar d’un pis de l’eixample i vem adoptar.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

A dia d’avui aquest projecte l’hem exposat dues vegades, la primera a la Galeria Hartmann de Barcelona (gener-febrer de 2010) i la segona al hall del Teatre Romea (març-juliol de 2010). Actualment es pot visitat al nostre estudi de La Fotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

En aquest projecte han participat gent com Ferran Adrià, Juan Echanove, Ariadna Gil, Josep Maria Pou, Mercè Sampietro,  Oriol Bohigas, Emma Vilarassau o el malaguanyat Pepe Rubianes entre d’altres.

A partir d’aquesta setmana comentarem en aquest bloc algunes anècdotes i imatges d’aquestes sessions.

Si voleu el catàleg de l’exposició en format pdf us el podeu descarregar de la nostra web.