Dimecres passat es va inaugurar al Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat (Casa Aymat) l’exposició d’Aurèlia Muñoz “Recerques infinites. Fibres, textures i espai”.
Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926-2011) és, pel públic majoritari, i per nosaltres també fa sols uns mesos, una autèntica desconeguda, però després de fotografiar la seva obra i visitar el seu taller, després de parlar amb els curadors de l’exposició i amb els seus hereus, veiem que es tracta d’una artista excepcional, avantguardista i trencadora com poques, però que té la gran “desgràcia” de dedicar-se a un art poc conegut com és el tapís i al tèxtil…
Nosaltres vam quedar gratament sorpresos per les seves obres en paper i els espectaculars mòbils. I creiem que aquesta exposició és una bona oportunitat per posar de relleu l’obra d’aquesta artista i el tapís contemporani en general.
Només un però… la sala on s’exposen les obres no li fa gaires favors a l’obra d’Aurèlia Muñoz. Sostres massa baixos i poc agraciats, ofeguen una obra que s’hauria de contemplar amb una major perspectiva. Posem com a exemple l’obra instal·lada a la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat, on es permet veure amb més claredat la rotunditat de l’obra d’aquesta artista.
L’exposició està oberta fins al 16 de desembre de 2012 i ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona i el Museu del Tapís Contemporani.
Marc Vidal