La mirada en el retrat

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?

No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat.  I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.

Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.

Marc Vidal

Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Cinc anys després del nostre primer “Trobades”, la Cristina Brondo ens explica que està embarassada d’una nena i que tot i que s’ha anat fent fotos, li vindria molt de gust repetir la sessió amb nosaltres amb el seu nou estat.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Nosaltres hem fet sovint sessions a embarassades i  sempre són sessions molt especials. Trobem que les embarassades estan radiants, i ens agrada molt fotografiar-les.

De nou la sensació de familiaritat domina la sessió, i la Cristina es troba còmode i ens hi fa sentir a nosaltres. Ja sabeu que en un retrat sempre hi ha la sensació d’invasió de la intimitat, però quan estàs mig nu davant del fotògraf aquesta sensació és major. Així que molt millor si la sensació de confiança hi és present!

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

 

La Cristina volia unes fotos molt properes, i una d’aquestes fotos les va fer servir per felicitar l’any nou als seus seguidors a les xarxes socials… però també volia unes fotos per poder ensenyar a la seva filla quan aquesta fos gran. Ens va portar la gassa amb la qual tenien previst embolcallar a la Valentina només néixer… I això també li donava certa carrega simbòlica a la sessió.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

D’aquesta sessió la Cristina ens diu:

“La segona vegada que em vaig plantar davant el Marc i la Marta encara vaig necessitar mes d’aquesta familiaritat degut al meu estat! Posar embarassada es força difícil ja que no controles gaire el nou volum que te el teu cos, però per sort, ells saben com crear l’escalfor necessària per relaxar-se i a deixar-se anar i sobretot passar-s’ho be!

Gracies nois per aquestes dues sessions!!”

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Tot un plaer Cristina!

Marc Vidal

 

 

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Amb la Cristina Brondo ens uneix una relació especial. Fa molts anys que la coneixem i va ser de les primers persones a participar en el nostre projecte, el Trobades en una cadira, en un moment que encara ni sabíem  ni que es diria així. Es nota a la sessió de fotos, on hi ha més proves, diferents fons i un anar buscant una mica, per part nostra, de definir el projecte.

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

La sessió va ser fàcil, d’aquelles en que surt tot rodat, ella es trobava còmode, i les fotos van anar sortint amb naturalitat. Fons blanc, fons negre, i aquell racó de l’estudi, sota l’escala i pintat de verd, que hem deixat de utilitzar però que va funcionar la mar de bé…

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Això és el que recorda la Cristina de la sessió de fa set o vuit anys:

“La primera vegada que em vaig plantar davant del Marc i la Marta vaig tenir la impressió que ja ho havia fet abans, vaig sentir aquella familiaritat tant necessària per sentir-se còmode en una sessió de fotos, sobretot quan es busca un resultat tant íntim i a la vegada fresc i espontani!”

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Una altre particularitat és que la Cristina és de les poques persones que ha repetit sessió, però la segona sessió tampoc va ser del tot normal, ja que en aquesta estava embarassada de 9 mesos. La setmana que ve us l’expliquem…

Marc Vidal

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

 

Marta Domingo… o el poder de la fotografia. Trobades en una cadira

La sessió de retrat amb l’actriu Marta Domingo va ser “especial”, és d’aquelles sessions una mica inquietants, que et deixen una sensació molt agradable, però que et fan reflexionar sobre tu mateix, les teves capacitats, i especialment, sobre allò que en diem “la condició humana”.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per nosaltres la fotografia de retrat és una passió, però a les sessions sempre tenim certa inquietud, cert neguit. Sabem per experiència que la persona retratada no sempre es trova còmode, ja que a vegades es sent com “escanejada”, no només exteriorment, si no també interiorment.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per això ens agrada tant la reflexió que ens va fer arribar la Marta de la sessió que vam fer amb ella. En realitat van ser dues sessions, però formen part de la mateixa, sense una no hi hagués estat l’altre… aquí teniu el seu text:

 

“Suposo que recordareu que la nostra primera trobada va ser difícil per mi ( i de retruc per vosaltres també, clar), jo estava passant un moment personal molt dur i complicat i veure la meva imatge “fallida” em va explicar l’evidència del meu estat interior. Em vaig bloquejar, però també em va ajudar moltíssim a nivell personal i a revisar moltes coses de mi. Us he escrit el primer que m’ha vingut, no li he volgut donar moltes voltes… el fet d’aquestes 4 ratlles d’alguna manera “m’alliberen” i em fan tancar feliçment aquell moment en què em vaig veure absolutament impotent amb la situació. Us ho torno a dir: gràcies per la comprensió i per fer possible la sessió definitiva que tant m’agrada i m’estimo.”

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

I és en aquesta reflexió, i en la reflexió que ens fèiem en l’article del concert de la Sílvia Pérez Cruz, sobre el que es veu en una fotografia, on radica el poder de la imatge. No és un simple reflex de la realitat, evidentment, és molt més. Nosaltres expliquem moltes coses amb les nostres fotos. Qui som, com mirem…

Moltes gràcies Marta per la sessió, pel text i per les reflexions.

Finalment la Marta ens deia… “A part de que de sempre em va encantar la idea de la cadira i les fotos fantàstiques que veig d’alguns companys, m’alegra molt veure la “vida” que li esteu donant a aquest projecte!

Doncs això… continuem donant “llarga vida”  a aquest projecte i preparant-ne la propera exposició.

Marc Vidal

 

Trobades en una cadira amb la Belén Fabra

Estàvem preparant l’exposició de “Les cares del Romea” i el Carles Canut ens havia proposat de fotografiar a la Belén Fabra per aquella exposició. Havíem vist a la Belén a “Plataforma”, una obra impressionant i dura, però que ens va agradar molt.

Belén Fabra ©lafotografica

Belén Fabra ©lafotografica

Continua llegint

Trobades en una cadira amb Ferran Adrià.

Contactar amb el Ferran Adrià va ser molt més fàcil del que ens podíem haver imaginat, i la resposta del seu equip va ser molt bona. Però el més difícil va ser poder trobar un forat a la seva agenda per concertar una sessió de retrat. Realment l’agenda d’aquest home espanta una mica, que si ara està a Shangai, ara a San Francisco, després a Chicago…

Un cop teníem dia, el segon tema va ser que si volíem fer les fotos havia ser aquell dia a aquella hora, però si volíem que el Ferran vingués a l’estudi, potser podríem tardar uns quants mesos més… així que agafem els trastos i la cadira i cap al Bulli Taller, que llavors tenia unes oficines al carrer del Carme de Barcelona, amb vistes a la Boqueria…

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ja havíem fotografiat al Ferran Adrià en altres ocasions, sempre a El Bulli a Roses i com a encàrrec professional, però el tracte sempre havia estat més a través d’editorials i  “massa professional”, no sé si m’explico, però aquest cop, la veritat és que ens va sorprendre la seva proximitat i naturalitat, deixant-se fer, acceptant propostes i sempre col·laborant.

Però el temps passa ràpid i només teníem assignada una hora de sessió, i a l’hora en punt, ens acomiadem desitjant-nos sort mútuament amb els respectius projectes (sglups) i des de l’oficina de premsa li passen el telèfon per una entrevista amb  no sé qui… realment no para! Ser un geni de la cuina té aquestes servituds!

Tenim molt clar que la fotografia triada és la bona, però també ens agrada aquesta que centra tota l’intensitat en la mirada.

 

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

O aquesta en que es deixa anar i mig-somriu, deixant veure la persona que hi ha darrera el personatge.

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Aquesta és una de les sessions del “Trobades en una cadira” de les que ens sentim realment satisfets.

 

Que són les “Trobades en una cadira” de Marta Fàbregas i Marc Vidal?

“Trobades en una cadira” és un projecte personal i artístic dels fotògrafs Marta Fàbregas i Marc Vidal de l’estudi de La Fotogràfica. Consisteix en una serie de retrats d’estudi  a gent del món de la cultura.

Els hi proposem una sessió de retrat al nostre estudi, en blanc i negre i amb l’únic nexe comú d’una cadira de fusta (tipus Thonet) que un dia vem salvar d’un pis de l’eixample i vem adoptar.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

A dia d’avui aquest projecte l’hem exposat dues vegades, la primera a la Galeria Hartmann de Barcelona (gener-febrer de 2010) i la segona al hall del Teatre Romea (març-juliol de 2010). Actualment es pot visitat al nostre estudi de La Fotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

En aquest projecte han participat gent com Ferran Adrià, Juan Echanove, Ariadna Gil, Josep Maria Pou, Mercè Sampietro,  Oriol Bohigas, Emma Vilarassau o el malaguanyat Pepe Rubianes entre d’altres.

A partir d’aquesta setmana comentarem en aquest bloc algunes anècdotes i imatges d’aquestes sessions.

Si voleu el catàleg de l’exposició en format pdf us el podeu descarregar de la nostra web.

Entrevista de Mundo-geo a Marta Fàbregas i Marc Vidal, de La Fotogràfica.

FOTOGRAFÍA

“El gran secreto de los retratos de fotografía es…”

Entrevistamos al estudio barcelonés de fotografía La Fotográfica, fundado por los fotógrafos Marta Fàbregas y Marc Vidal.

La Fotogràfica es un estudio defotografía fundado en Barcelona por los fotógrafos Marta Fábregas y Marc Vidal en 1998. Es un centro de producción, creación, difusión y edición de fotografía en todos sus aspectos. Realizan fotos de retratos y fotos sobre diversos temas como interiorismo, arquitectura, bodegón, publicidad, reportaje, moda…

Destaca sus serie de retratos a personas del mundo de la cultura, bajo el título Encuentros en una silla. Son preculsores de la corriente artística delDigipovera, que reflexiona sobre el lenguaje fotográfico digital, el reciclaje y los materiales pobres.

GEO- ¿Cómo comenzaste en la fotografía? Cuéntanoslo. 
Empezamos como muchos niños, con una pequeña cámara Kodak Instamátic o una Polaroid, haciendo fotos familiares, pero a nivel profesional, después de estudiar fotografía y trabajar con otros fotógrafos, montamos nuestro propio estudio de La Fotogràfica en Barcelona.

GEO- ¿Recuerdas la primera fotografía que tomaste? ¿O la primera de la que te sentiste orgulloso? ¡Cuéntanosla!
Se nos hace difícil recordar la primera fotografía, pero una sensación difícil de olvidar es cuando revelas con tus propias manos la primera fotografía en el laboratorio. Es un momento mágico que con la fotografía digital se ha perdido.

GEO- ¿Qué ha supuesto crear el estudio de fotografía? ¿Un sueño o un modo de lanzar tu trabajo?
Crear nuestro propio estudio es la realización de nuestro propio proyecto, tanto a nivel personal como profesional. Nos permite trabajar en lo que nos gusta y, a demás, realizar proyectos personales y artísticos relacionados con la fotografía.

GEO- ¿De qué fotógrafos has aprendido? ¿Cuáles han sido tus grandes maestros?
Aprender se puede aprender viendo a otros fotógrafos trabajar, viendo exposiciones, libros. También hemos aprendido mucho uno del otro. Y en cuanto a grandes maestros siempre citamos a Richard Avedon, pero también a Xavier Miserachs, Català-Roca, Garcia-Alix, Martin Parr…

GEO- ¿Nos desvelarías algún truco para hacer una buena foto de un retrato? ¡Sería un auténtico honor! 
Creemos que el gran secreto del retrato es la confianza y la empatía entre retratado y fotógrafo. Conseguir romper esa barrera invisible que hay entre la persona y la cámara. Y dedicarle tiempo a cada retrato. Hacer las cosas con dedicación y pasión.

GEO- Y para fotografías de arquitectura, ¿qué tienes en cuenta?
En arquitectura y interiorismo es muy importante saber explicar bien los espacios, que una persona que ve una foto plana pueda entender bien la dimensión espacial de un edificio, sus texturas y volúmenes…

GEO- Como máximos representantes de la corriente Digipovera ¿podríamos decir que es la mejor manera de “reciclar” las fotografías que nunca utilizaríamos? 
El Digipovera no solo intenta reciclar fotos, si no también realizar fotos creativas con cámaras simples como las compactas o las de los teléfonos móviles, reflexionando sobre la nueva manera de hacer fotografías y el uso y importancia que se les da a estas fotografías. Es importante la manera de mirar, darle una intención. Y creando nuevas relaciones con estas fotos y materiales reciclados…

GEO- ¿Qué técnicas utilizáis para crear el efecto de estas fotografías reciclable?
Las técnicas son diferentes en cada caso. En esta exposición presentamos dos series de obras digipoveras bien diferenciadas. En el caso de las fotos echas con móviles se les aplica un programa digital automático para conseguir el efecto deseado, y para el collage con fotografía se imprimen las imágenes en una impresora casera en papel vegetal y luego se crea el collage. Las fotos de estos collages están hechas con una cámara Harinezumi2 y son imágenes muy cotidianas, muy del día a día..

GEO- Y por último, ¿qué proyectos tienes en mente realizar?
Proyectos siempre tenemos varios… continuar con la serie de retratos a personalidades del mundo de la cultura; profundizar en el Digipovera, pero últimamente nos gustaría hacer alguna cosa sobre el tema de la violencia de genero, es un tema que nos preocupa mucho y alguna cosa deberíamos hacer…

Más información: www.lafotografica.com