Vam conèixer la Maika Makovski a través del Juan Echanove. Un dia, en el cotxe, vam sentir l’entrevista que els hi feien a la radio quan anaven a estrenar “Desaparecer” al Teatre Romea, una obra dirigida per Calixte Bieito sobre textos d’Edgar Alan Poe. L’entrevista transmetia una sensació de bon rollo total, però sobretot se’ns va quedar la música i la veu de la Maika Makovski. Vam anar a veure l’obra i li vam demanar al Juan que ens la presentés.
Mesos més tard aconseguim contactar amb ella… “encantada de participar en el vostre projecte!” Fantàstic! Li expliquem el projecte, que esperem de la sessió, i quedem a l’estudi.
La Maika Makovski, es presenta a l’estudi amb un barret, una bufanda i sobretot, les seves botes, i nosaltres amb la nostra càmera i la nostra cadira. I comencem a disparar. Barret, bufanda i botes. Però després d’unes quantes fotos li demanem si podem prescindir del barret i la bufanda… (menos es mas), i creiem que la cosa va millorant.
I explorem les diferents possibilitats que ens dóna la cadira…
fins que trobem “la foto” que ens porta a l’essencial: la cadira i les botes.
Tank you for the boots Maika!
Marc Vidal