Maika Makovski al “Trobades en una cadira.. amb botes”

Vam conèixer la Maika Makovski a través del Juan Echanove. Un dia, en  el cotxe, vam sentir l’entrevista que els hi feien a la radio quan anaven a estrenar “Desaparecer” al Teatre Romea, una obra dirigida per Calixte Bieito sobre textos d’Edgar Alan Poe. L’entrevista transmetia una sensació de bon rollo total, però sobretot se’ns va quedar la música i la veu de la Maika Makovski. Vam anar a veure l’obra i li vam demanar al Juan que ens la presentés.

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

Mesos més tard aconseguim contactar amb ella… “encantada de participar en el vostre projecte!” Fantàstic! Li expliquem el projecte, que esperem de la sessió, i quedem a l’estudi.

La Maika Makovski, es presenta a l’estudi amb un barret, una bufanda i sobretot,  les seves botes, i nosaltres amb la nostra càmera i la nostra cadira.  I comencem a disparar. Barret, bufanda i botes. Però després d’unes quantes fotos li demanem si podem prescindir del barret i la bufanda… (menos es mas), i creiem que la cosa va millorant.

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

I explorem les diferents possibilitats que ens dóna la cadira…

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

fins que trobem “la foto” que ens porta a l’essencial: la cadira i les botes.

Maika Makovski ©lafotografica

Maika Makovski ©lafotografica

Tank you for the boots Maika!

Marc Vidal

La Fotogràfica i el DIGIPOVERA a La Parada

Aquest dijous participem, la Marta Fàbregas i el Marc Vidal, en l’activitat “El dia del fotògraf” que organitza des de fa temps La Parada amb els fotògrafs que exposen en aquesta singular galeria del Mercat de l’Abaceria de Gràcia.

La Fotogràfica a "El dia del fotògraf" a La Parada

La Fotogràfica a "El dia del fotògraf" a La Parada

A La Parada hi tenim exposats una sèrie de imatges del nostre projecte DIGIPOVERA, que barreja dos conceptes tan diferents com l’art Povera i la fotografia digital, i que bàsicament pretén fer reflexionar sobre la fotografia actual i la nova manera de disparar que ens han portat les noves tecnologies.

Digipovera ©lafotografica

Digipovera ©lafotografica

Si en voleu saber més haureu de venir aquest dijous 14 de març a les 19h a La Parada…

I tindrem la presència de Kasimir Mathalas, artista Digipovera i alguna sorpresa més…

Us hi esperem!

 

Marta Fàbregas i Marc Vidal

Josep Maria Pou, actor, director i… fotògraf!

Josep Maria Pou  és un gran actor i director,  i no només això, si no que és una persona amb caràcter. I això pot fer cert respecte. Però a la vegada demostra tenir  una enorme cultura i durant la sessió es mostra molt proper i relaxat. A més durant la sessió ens explica que li agrada molt la fotografia, cosa que va fer de la nostra trobada una estona molt agradable i distesa. Les seves experiències i coneixements,  i la seva col·lecció d’imatges de les “back doors” (portes de sortida d’actors) de diferents teatres del món ens acompanyen en la sessió de fotos  pel “Trobades en una cadira”.

Josep Maria Pou ©lafotografica

Josep Maria Pou ©lafotografica

Les imatges que en surten de la sessió són un reflex de la seva personalitat i caràcter.  Força en la mirada i caràcter a les mans. Segons ell un dels seus trets característics i que el defineixen millor.

Nosaltres ens quedem amb un dels seus comentaris. “Una de les millors fotos que m’han fet mai, em defineix perfectament. Ulls  mans.”

Ariadna Gil i la voluntat del retratat…

Una data per recordar. 28 de desembre. Dia dels innocents. De fet aprofitem les dates que l’Ariadna ve a Barcelona per fer la sessió de retrat. Es presenta a l’estudi amb una amiga i amb certa dosi de timidesa. Amable, propera i cordial. Per nosaltres és una actriu d’aquelles “de tota la vida”, de la nostra generació. Nosaltres hem crescut amb ella, i ella, sense saber-ho, ha crescut amb nosaltres.

Ariadna Gil  ©lafotografica

Ariadna Gil ©lafotografica

Comencem la sessió i ella es troba més còmode en aquelles imatges que no mira a càmera, però nosaltres volem una imatge més directe, amb una mirada més còmplice amb l’espectador. Però no som de forçar gaire les coses, volem sobretot naturalitat, i la sessió avança entre les dues voluntats.

Ariadna Gil  ©lafotografica

Ariadna Gil ©lafotografica

Parem, prenem un te, xerrem i ens hi tornem a posar. Una estona després la sessió ha finalitzat, i l’Ariadna marxa silenciosa i tranquil·la, tal i com ha arribat.

Visualitzem les imatges un any després de la sessió i la sensació és molt bona. Amb el temps ens podem distanciar de la sessió i veure-les amb una altra perspectiva. Les fotos que són bones guanyen. I les dolentes es descarten per si mateixes. Cauen. I la conclusió és que la foto que té més força de la sessió l’Ariadna no mira a càmera. I és que és molt difícil anar contra la voluntat d’un retratat…

 

Moltes gràcies per la sessió Ariadna!

 

Marc Vidal

 

Aina Clotet al Trobades en una cadira

Quedem a l’estudi un matí per fer la sessió de retrat amb l’actriu Aina Clotet. Ve directament de l’aeroport, de Galicia, d’on ha anat a treballar. S’agraeix l’esforç, ja que el que segur que té ganes de fer és anar cap a casa….

Aina Clotet al Trobades en una Cadira ©Lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una Cadira ©lafotografica

 

Encarem la sessió amb ganes i ella ens ho posa fàcil. Comencem pels retrats més convencionals, de presa de contacte i d’escalfament, que sempre són els més difícils i els que marquen una mica com anirà la sessió.

Hi ha poques mirades a cámera, més timidesa…

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Ara venen els retrats més de jugar amb la cadira, de recerca, sempre dintre de les condicions generals del projecte: fons blanc, il·luminació neutre i clara, l’Aina i una cadira. Com sempre volem que sigui ella mateixa, que es senti identificada a les fotos. D’aquesta sessió m’agraden especialment aquestes fotos:

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

I per finalitzar tornem de nou al pla curt, ara ja molt més relaxats, més propers, amb més confiança. Els somriure és més real, i la mirada més transparent.

 

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Encara no hem escollit quina serà la foto final que anirà al projecte, però segur que estarà entre aquestes cinc… Quina us agrada més?

Per acabar, li demanem a l’Aina que ens expliqui, mesos després, que recorda de la sessió,  quines sensacions, i això és el que ens diu:

“De la sessió recordo la calidesa que em van transmetre el Marc i la Marta. Això va fer que a poc a poc m’anés relaxant i mostrant cada vegada més sense màscares. Va ser molt fàcil, i em vaig sentir molt a gust. La relació amb la cadira també va ser progressiva: com més tranquil·la em sentia, més senzilla i directa es tornava la relació amb aquest objecte tant simple i tant comú, però que posat com a company d’escena agafa tant de protagonisme”.

Moltes gràcies Aina!

Marc Vidal

Txe Arana al Trobades en una cadira

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

Ens diu la Txe Arana de la sessió de retrat:

“Acostumo a fer-me una o un parell de sessions fotogràfiques a l’any, sempre que puc, per actualitzar la meva imatge; i tot i així és de les coses més difícils amb les que m’hi he d’enfrontar. No és fàcil, ni m’ha agradat mai posar-me a fer posturetes i somriures artificials; però forma part de la feina i s’ha de fer de la manera més agradable possible. Possiblement per això, alhora d’escollir el fotògraf, sempre busco algú amb el que pugui tenir confiança i poder-me sentir més a gust alhora de fer la sessió.”

Vam contactar amb la Txe per que ens agrada el que fa, pel que transmet. I per la seva veu, que es de les poques coses que no es veuen a la fotografia, però segur que tots la recordeu!

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

 

“Quan la gent de La Fotogràfica es va posar en contacte amb mi i em va proposar la sessió amb una cadira, no els coneixia, però un cop em van ensenyar la feina que havien fet en relació al seu projecte; en el qual ja portaven treballant molt de temps; em vaig engrescar de seguida. Que el tractament dels retrats fos en blanc i negre i que l’element comú per tots fos una cadira, em van inspirar molt bon rotllo i la confiança necessària per posar-me en les seves mans. A més, em venia molt de gust treballar amb algú que el que buscava era la naturalitat i captar l’ànima a través del gest personal i la mirada, sense artificis. Per mi va ser tot un repte i ho vaig gaudir molt serenament, sense massa nervis, aquells que et fan fer i dir bestieses de tots colors mentre el fotògraf dispara i no saps ben bé com posar-te. Bé, segur que més d’una bestiesa vaig dir i fer, però no recordo que em fessin sentir incòmoda en cap moment. I el resultat em va agradar moltíssim! De fet és una de les millors sessions que he fet mai!”

Moltes gràcies, nois!

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

Txe Arana ©Lafotogrˆfica

Moltes gràcies a tu Txe! Per nosaltres també va ser una sessió tranquil·la i agradable. Naturalitat, gest i mirada.  I aquella veu!

Marc Vidal

Albert Pla “poso cara pal i miro a càmera”

Albert Pla ©lafotografica

Albert Pla ©lafotografica

La sessió amb l’Albert Pla va ser d’aquelles que imposen respecte. El personatge no saps per on et sortirà i anàvem amb certes precaucions…

Ens va costar concretar un dia per fer la sessió i ja ens havia avisat el seu representant, el Pedro Paramo, que era molt difícil fer anar a l’Albert a l’estudi, així que si volíem fer la sessió, havíem d’anar nosaltres al teatre. Carreguem la cadira i els flaixos al cotxe i marxem cap al Poliorama. Enganxem el fons a la paret del hall, muntem llums i esperem que surti l’Albert. Surt, seu i pregunta “que faig, poso cara de pal i miro a càmera?” I aquest és el resultat. Albert Pla en estat pur. Persona i personatge tot en un. Radicalisme i actitud. Un gran músic.

Marc Vidal

Santiago Vidal Feliu, El Crack del 29

Santiago Vidal, ©lafotografica

Santiago Vidal, ©lafotografica

Santiago Vidal Feliu, el meu pare. Era el veritable Crack del 29! Va néixer  l’any 1929 i va morir ara just fa un any. I amb la distància que dóna aquest any, se’l troba molt a faltar.

Era un home bo, això ho sap tothom que el va conéixer. I un bon pare, i això ho sabem alguns,  però a més a més era un gran model. Sempre va ser un dels nostres models preferits. Sempre em deia “Marc, si necessites un model per fer retrats, m’avises i vinc al teu taller”. Però crec que li agradava  més que li fes fotos la Marta…

Va ser un dels nostres primers models pel “Trobades en una cadira”, a la que es va sotmetre pacientment.

Però la sessió que més ens agrada va ser la que li vam fer inspirada en les fotos de Philippe Halsmann de Jaques Tati, jugant a tenis.

Santiago Vidal Feliu ©lafotografica

Santiago Vidal Feliu ©lafotografica

Marc Vidal

 

Silvia Marsó al Trobades en una cadira

Silvia Marsó ©lafotografica

Silvia Marsó ©lafotografica

Després de moltes trucades i e-mails, vam organitzar el viatge a Madrid per realitzar tres sessions per al nostre projecte de retrats Trobades en una cadira. Fèiem les sessions a l’Hotel NH Ribera del Manzanares, on ens allotjàvem i on el nostre amic Bernat Soldevila ens havia preparat una sala per habilitar-la com a plató.

Carretera, (cadira) i manta! Marxem cap a Madrid.  Ens esperen Javier Gurruchaga, Silvia Marsó i Imanol Arias, gràcies a les gestions de la Isabel González de Gota de Luz. Dos bascos i una catalana en el nostre viatge a Madrid. Curiós, no?

Silvia Marsó ©lafotografica

Silvia Marsó ©lafotografica

La Sessió amb la Silvia va anar molt bé, tot i que ella va arribar una mica “atrafegada”.  Així ho recorda ella:

“Era una tarde calurosa, de esas que paralizan el riego sanguíneo y te atontan un poco. Andaba yo, conduciendo abrumada por las calles del barrio de la Puerta del Ángel y el gps se había vuelto loco… …la cuestión es que tras mucho dar vueltas, mucho ir y venir y mucho sufrir la desesperación de la impuntualidad, (que vergüenza, una catalana llegando tarde a una cita) me encuentro por fin, frente al moderno y encantador hotel donde los chicos de “La Fotografica” me esperaban, pero… Dios mío!!! Justo en la otra orilla del rio!!!! Y ahora como cruzo yo con el Mini a cuestas este grandísimo Manzanares…!!! Entre el calor y las prisas me hubiera tirado de cabeza al agua y hubiera llegado nadando tan feliz a la sesión, pero ya se sabe, el rímel corrido, los rizos chorreando, la ropa inservible!!!… no os cuento como logre llegar al otro lado… pero la alegría de Marc y Marta y el arte que derrocharon en el estudio, me hicieron olvidar las desventuras vividas en esa tarde seca y caliente de la Meseta castellana.”

Doncs això, art i alegria i a poc a poc anem agafant confiança. Com quasi sempre les primeres fotos són de tanteig, però a poc a poc van sortint coses interessants. Contents de la sessió a la Silvia “a la tarde seca y caliente de la Meseta castellana”!

Marc Vidal

Agnès Busquets al Trobades en una cadira.

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

“He de dir que vaig arribar a l’estudi molt il·lusionada, havia vist altres retrats entorn una cadira, i m’afalagava molt formar part del projecte. Una sessió que havia de durar una hora , crec que es va allargar fins a tres!  Em va costar molt escalfar motors, de cop i volta va sortir la part més tímida de mi, que no deixava veure com sóc en realitat.  Havia de ser Jo i només Jo, i costa molt ensenyar-li això a algú que tot just acabes de conèixer. Però va ser un exercici de confiança molt interessant i que jo diria que va arribar al seu objectiu.

En resum, una experiència molt positiva, i repetible!!”

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Això és el que recorda i explica l’Agnès Busquets de la sessió de retrat que vam fer amb ella al voltant de la nostra cadira. I hem de dir que nosaltres recordem alguna cosa semblant. L’Agnès havia estat a l’estudi uns mesos abans gravant un vídeo per la campanya del Barcelona Decideix, dirigit pel Joel Joan, i nosaltres teníem una imatge d’ella més extrovertida del que mostrava a la sessió. També és veritat que nosaltres li demanem que es mostrin tal com és, i això no sempre és un exercici fàcil! I aquests és la nostra feina, anar donant confiança per tal que es trobi còmode i ens puguin ensenyar la seva part més personal.

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Mesos més tard una de les fotos de la sessió ha anat a parar al llibre que  l’Agnès ha publicat sobre la seva experiència de ser mare! “Mare en pràctiques” (Columna Edicions, 2012). Per nosaltres és la senyal més inequívoca que l’Agnès es sent identificada en aquestes fotos!

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

I actualment la podem veure el Teatre Victòria amb “La familia irreal”, amb Dagoll Dagom i Minoria Absoluta…

Repetirem!

Una forta abraçada Agnès!

Marc Vidal