Arxiu d'etiquetes: Trobades en una cadira

Laura Guiteras al Trobades en una cadira

Publicat el per
Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

La Laura Guiteras és una noia especial. Té cert magnetisme que fa que cridi poderosament l’atenció. I una energia vital contagiosa. Recordem perfectament el dia que ens va venir a veure a l’estudi per parlar de la sessió de retrat pel Trobades. Entusiasme pur. I aquesta musicalitat que sempre l’acompanya. Riu, canta, comunica… I a més durant la sessió es va crear com certa coreografia amb la cadira “de rollo cabaretero” com diu ella, que més que una sessió de retrat semblava que assistíssim a una dansa particular entre ella i la cadira.

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

D’aquella sessió la Laura ens ha dit: “Doncs recordo que el vostre estudi em va encantar i que em vaig sentir molt còmode durant tota la sessió! La idea de la cadira dóna molt de joc, em van entrar ganes de ballar i tot!! i que el resultat va ser estupendu!!!”

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Actualment la Laura Guiteras, amb el Toni Xuclà, té en mà un projecte molt interessant, en el que fa temps que hi treballen. És el grup Taima Tesao: “Nosaltres ara mateix estem centrats en la preproducció del segon disc de TaimaTesao i volem treballar molt el tema de LSC (Llengua de signes en Català) L’objectiu és fer: Música per escoltar amb els ulls!”

Us deixem aquest enllaç per que us en feu una idea.

Nosaltres estarem atents a la sortida del disc…

Marc Vidal

 

 

La mirada en el retrat

Publicat el per
Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?

No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat.  I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.

Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.

Marc Vidal

Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Publicat el per

Cinc anys després del nostre primer “Trobades”, la Cristina Brondo ens explica que està embarassada d’una nena i que tot i que s’ha anat fent fotos, li vindria molt de gust repetir la sessió amb nosaltres amb el seu nou estat.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Nosaltres hem fet sovint sessions a embarassades i  sempre són sessions molt especials. Trobem que les embarassades estan radiants, i ens agrada molt fotografiar-les.

De nou la sensació de familiaritat domina la sessió, i la Cristina es troba còmode i ens hi fa sentir a nosaltres. Ja sabeu que en un retrat sempre hi ha la sensació d’invasió de la intimitat, però quan estàs mig nu davant del fotògraf aquesta sensació és major. Així que molt millor si la sensació de confiança hi és present!

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

 

La Cristina volia unes fotos molt properes, i una d’aquestes fotos les va fer servir per felicitar l’any nou als seus seguidors a les xarxes socials… però també volia unes fotos per poder ensenyar a la seva filla quan aquesta fos gran. Ens va portar la gassa amb la qual tenien previst embolcallar a la Valentina només néixer… I això també li donava certa carrega simbòlica a la sessió.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

D’aquesta sessió la Cristina ens diu:

“La segona vegada que em vaig plantar davant el Marc i la Marta encara vaig necessitar mes d’aquesta familiaritat degut al meu estat! Posar embarassada es força difícil ja que no controles gaire el nou volum que te el teu cos, però per sort, ells saben com crear l’escalfor necessària per relaxar-se i a deixar-se anar i sobretot passar-s’ho be!

Gracies nois per aquestes dues sessions!!”

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Tot un plaer Cristina!

Marc Vidal

 

 

Consells per a fer un bon retrat

Publicat el per
Pepe Rubianes, en un gest molt característic, posant pel "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Pepe Rubianes, en un gest molt característic, posant pel "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ens trobem que la majoria de fotos que fem són retrats… de la família, dels amics, de nens, i també durant els viatges…. Però sovint ens  queixem de la poca naturalitat de les expressions o de la “cara de foto”‘ d’alguns rostres que fa que no  quedem gaire satisfets dels nostres retrats. La gent normalment s’agrada més quan es veu fotografiada quan no mira a càmera, quan no és conscient que l’estan fotografiant, ja que es veu “més natural”.

Marc Vidal, analísta econòmic, en una sessió pel seu perfil professional ©lafotografica

Marc Vidal, analísta econòmic, en una sessió pel seu perfil professional ©lafotografica

Per això desperta tant interès el nostre “Curs de retrat per foto aficionats”, ja que ofereix la possibilitat de practicar a fons aquesta disciplina durant tot una jornada. En aquest curs donem diversos consells sobre que fer per millorar un retrat, i aquests es resumeixen en tres:

Qüestions psicològiques: el retrat és cosa de dos, el fotògraf i el retratat. És necessària, la col·laboració de la persona retratada per aconseguir un retrat notable. Si la persona retratada no col·labora és millor esperar a un altre moment o explicar-li què necessitem en aquell moment…. l’empatia i el bon clima que en surti de la sessió després es veurà en el resultat de la sessió.

Dani i Kevin, en plena confiança, ©lafotografica

Dani i Kevin, en plena confiança, ©lafotografica

Qüestions tècniques: tot i que pesa més el fet personal que el tècnic, també són importants temes com l’objectiu escollit, el diafragma utilitzat o el tipus de llum que fem servir…

Mecanoo, arquitectes holandesos, en una sessió d'exterior. ©lafotografica.

Mecanoo, arquitectes holandesos, en una sessió d'exterior. ©lafotografica.

Qüestions temporals: és molt important el temps que li podem dedicar a cada retrat, escollint diferents enquadraments i valorant les diferents possibilitats en cada moment i situació. Deia el Paco Elvira en un dels seus posts que una de les diferències bàsiques entre un fotògraf aficionat i un professional era el temps i la dedicació que li dedica cada un a fer una fotografia.

Marc Vidal

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Publicat el per

Amb la Cristina Brondo ens uneix una relació especial. Fa molts anys que la coneixem i va ser de les primers persones a participar en el nostre projecte, el Trobades en una cadira, en un moment que encara ni sabíem  ni que es diria així. Es nota a la sessió de fotos, on hi ha més proves, diferents fons i un anar buscant una mica, per part nostra, de definir el projecte.

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

La sessió va ser fàcil, d’aquelles en que surt tot rodat, ella es trobava còmode, i les fotos van anar sortint amb naturalitat. Fons blanc, fons negre, i aquell racó de l’estudi, sota l’escala i pintat de verd, que hem deixat de utilitzar però que va funcionar la mar de bé…

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Això és el que recorda la Cristina de la sessió de fa set o vuit anys:

“La primera vegada que em vaig plantar davant del Marc i la Marta vaig tenir la impressió que ja ho havia fet abans, vaig sentir aquella familiaritat tant necessària per sentir-se còmode en una sessió de fotos, sobretot quan es busca un resultat tant íntim i a la vegada fresc i espontani!”

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Una altre particularitat és que la Cristina és de les poques persones que ha repetit sessió, però la segona sessió tampoc va ser del tot normal, ja que en aquesta estava embarassada de 9 mesos. La setmana que ve us l’expliquem…

Marc Vidal

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

 

Marta Domingo… o el poder de la fotografia. Trobades en una cadira

Publicat el per

La sessió de retrat amb l’actriu Marta Domingo va ser “especial”, és d’aquelles sessions una mica inquietants, que et deixen una sensació molt agradable, però que et fan reflexionar sobre tu mateix, les teves capacitats, i especialment, sobre allò que en diem “la condició humana”.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per nosaltres la fotografia de retrat és una passió, però a les sessions sempre tenim certa inquietud, cert neguit. Sabem per experiència que la persona retratada no sempre es trova còmode, ja que a vegades es sent com “escanejada”, no només exteriorment, si no també interiorment.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per això ens agrada tant la reflexió que ens va fer arribar la Marta de la sessió que vam fer amb ella. En realitat van ser dues sessions, però formen part de la mateixa, sense una no hi hagués estat l’altre… aquí teniu el seu text:

 

“Suposo que recordareu que la nostra primera trobada va ser difícil per mi ( i de retruc per vosaltres també, clar), jo estava passant un moment personal molt dur i complicat i veure la meva imatge “fallida” em va explicar l’evidència del meu estat interior. Em vaig bloquejar, però també em va ajudar moltíssim a nivell personal i a revisar moltes coses de mi. Us he escrit el primer que m’ha vingut, no li he volgut donar moltes voltes… el fet d’aquestes 4 ratlles d’alguna manera “m’alliberen” i em fan tancar feliçment aquell moment en què em vaig veure absolutament impotent amb la situació. Us ho torno a dir: gràcies per la comprensió i per fer possible la sessió definitiva que tant m’agrada i m’estimo.”

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

I és en aquesta reflexió, i en la reflexió que ens fèiem en l’article del concert de la Sílvia Pérez Cruz, sobre el que es veu en una fotografia, on radica el poder de la imatge. No és un simple reflex de la realitat, evidentment, és molt més. Nosaltres expliquem moltes coses amb les nostres fotos. Qui som, com mirem…

Moltes gràcies Marta per la sessió, pel text i per les reflexions.

Finalment la Marta ens deia… “A part de que de sempre em va encantar la idea de la cadira i les fotos fantàstiques que veig d’alguns companys, m’alegra molt veure la “vida” que li esteu donant a aquest projecte!

Doncs això… continuem donant “llarga vida”  a aquest projecte i preparant-ne la propera exposició.

Marc Vidal

 

Trobades en una cadira amb la Belén Fabra

Publicat el per

Estàvem preparant l’exposició de “Les cares del Romea” i el Carles Canut ens havia proposat de fotografiar a la Belén Fabra per aquella exposició. Havíem vist a la Belén a “Plataforma”, una obra impressionant i dura, però que ens va agradar molt.

Belén Fabra ©lafotografica

Belén Fabra ©lafotografica

Continua llegint →

Trobades en una cadira amb Sílvia Bel, o el dificil art de retratar.

Publicat el per
Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Vam haver de suspendre la sessió amb la Sílvia per culpa de la gran nevada del març del 2011, recollint criatures de l’escola i portant-los cap a casa, i quan finalment vam aconseguir fer la sessió, a Barcelona ja feia una calor que difícilment convidava a fer una sessió de retrat sota els flaixos de l’estudi. D’un extrem a l’altre en poc temps… però la Sílvia ens va obsequiar en tot moment amb el millor dels seus somriures, que és la millor manera d’afrontar els contratemps.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Aquestes són les paraules que ens ha enviat de la sessió de retrat:

Posar davant d’una càmera i deixar-se fotografiar, és com deixar que uns ulls desconeguts et vegin l’ànima per dins, si és que existeix, i totes les incerteses, inquietuds, dubtes i altres dimonis que t’assetgen. La imatge que queda, és el reflex de tot això encabit en un instant. Si es mira bé una foto, sempre s’hi pot trobar algun secret inconfessable. La cadira, només és una excusa per suportar millor tanta intempèrie.
I difícilment podem estar més d’acord amb ella. Intentem que tothom que ve a l’estudi a fer-se una sessió de retrat es senti còmode i relaxat, que es sentin com a casa, però al moment de disparar la càmera, sempre hi ha una instants de paràlisi, una sensació de despullament, que ens mostra la fragilitat de les persones, els seus dubtes i les seves pors, també les nostres, dificilment desxifrables però totalment visibles, que fa que retratar una persona no sigui senzill. Per a nosaltres sempre hi ha un patiment i una incertesa, i també una satisfacció enorme quan el retrat funciona.
I la Silvia es va mostrar tal com és, amb el seu somriure, la seva bellesa i.. els seus secrets inconfessables!
Moltes gràcies Sílvia per la sessió!
Sílvia Bel ©lafotogràfica.

Sílvia Bel ©lafotogràfica.

I si voleu veure més imatges i informació d’aquest projecte de retrats a gent del món de la cultura, podeu seguir aquest enllaç: Trobades en una cadira de Marta Fàbregas i Marc Vidal.

Trobades en una cadira amb Imma Colomer.

Publicat el per
Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

L’Imma Colomer és una persona que enseguida se’ns va fer molt propera… portàvem una estona parlant amb ella i ja semblava que ens coneguéssim de tota la vida, i això, en una sessió de retrat, sempre ajuda molt. Pensem que és important que aquest sentiment sigui compartit per la persona retratada.  I crec que va ser així.

La veritat és que va ser una sessió molt còmoda i agradable, i els resultats salten a la vista. L’Imma està guapíssima en totes les fotos. Veient la sessió sencera ens transmet una sensació de bon rotllo que encara arta ens perdura.

Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

Vam escriure a l’Imma per que ens comentés que recordava de la sessió, feta l’any 2009, i això és el que ens ha dit:

Tinc un dilema: m’agrada tenir fotos meves per ensenyar i que poc m’agrada posar-me a que em retratin. Això com ho soluciones? Doncs amb una cadira i amb en Marc i la Marta. Una cadira té quatre potes, vol dir que trepitja més segura que jo amb dues cames. Una cadira és una bona companyia per “piruetejar” i compartir. Segur que ens ho confirmaria Charlie Rivel. M’he abraçat a ella i m’han fet unes fotos precioses!
Gràcies Imma pel text! Voldriem afegir dos comentari només: constatem que realment a molta gent no li agrada que la retratin, i que ens hagués encantat retratar al Charlie Rivel!!

Imma Colomer ©lafotografica.

Imma Colomer ©lafotografica.

Trobades en una cadira amb Ferran Adrià.

Publicat el per

Contactar amb el Ferran Adrià va ser molt més fàcil del que ens podíem haver imaginat, i la resposta del seu equip va ser molt bona. Però el més difícil va ser poder trobar un forat a la seva agenda per concertar una sessió de retrat. Realment l’agenda d’aquest home espanta una mica, que si ara està a Shangai, ara a San Francisco, després a Chicago…

Un cop teníem dia, el segon tema va ser que si volíem fer les fotos havia ser aquell dia a aquella hora, però si volíem que el Ferran vingués a l’estudi, potser podríem tardar uns quants mesos més… així que agafem els trastos i la cadira i cap al Bulli Taller, que llavors tenia unes oficines al carrer del Carme de Barcelona, amb vistes a la Boqueria…

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ja havíem fotografiat al Ferran Adrià en altres ocasions, sempre a El Bulli a Roses i com a encàrrec professional, però el tracte sempre havia estat més a través d’editorials i  “massa professional”, no sé si m’explico, però aquest cop, la veritat és que ens va sorprendre la seva proximitat i naturalitat, deixant-se fer, acceptant propostes i sempre col·laborant.

Però el temps passa ràpid i només teníem assignada una hora de sessió, i a l’hora en punt, ens acomiadem desitjant-nos sort mútuament amb els respectius projectes (sglups) i des de l’oficina de premsa li passen el telèfon per una entrevista amb  no sé qui… realment no para! Ser un geni de la cuina té aquestes servituds!

Tenim molt clar que la fotografia triada és la bona, però també ens agrada aquesta que centra tota l’intensitat en la mirada.

 

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

O aquesta en que es deixa anar i mig-somriu, deixant veure la persona que hi ha darrera el personatge.

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Aquesta és una de les sessions del “Trobades en una cadira” de les que ens sentim realment satisfets.